El rec major forma part de l’identitat del poble, es un rec de regatge que data de la fi del segle XIII. Traiem d’un estudi d’en Maurice Julia, escrit al juliol de1987 per la revista « d’Ille et d’ailleurs » l’esencial de la seva descripció.
La presa de l’aigua es fa en la Lentilla, en el lloc dit « la resclosa » a aproximadament 3,5 quilómetres més amunt del poble en el terme de Finestret. Després d’un recorregut sinuós de 2 quilómetres damunt de l’estret del gorg de l’olla, el rec surt del congost i senyoreja la plana de Vinça. Passa sota la carretera al « pont de Vallestàvia » on se mida el seu cabal.
Després d’un càlcul molt complicat es pot establir que el cabal màxim es de noranta litres per segon. D’aquí el rec alimenta la xarxa de regatge del gota a gota de la plana. Continùa després encim del poble fins a arribar al nivell del carrer de La creu. Dins del poble baixa de més en més abans d’arribar « al salt », dos salts d’aigua, un de sis metres al mitg del poble i un altra més abaix d’uns vint metres. Amb la seva aigua el rec va fer funciona fins el començ del segle XX dos molins de farina, un d’oli, una fàbrica de paper i una serradora. Al nivell del salt el rec es divideix en tres branques una cap a Rigarda, una cap a Vinçà i una altra cap a Finestret que fan una o dues regadores (cantitad d’aigua que passa per un forat de 262 mm de diàmetre).
El Rec Major, pont del Carrer de la Creu 
En Rec Major a nivell de la parraguera d’en Pau Ferrer 
La palanca de l’Ullal 
El « Passallis » 
La palanca d’en Trabis 
El pont de les Cabres
Fins a la fi dels anys 1950 el rec era simplement cavat dins del roc.
En Maurice Julia evoca amb nostalgia aquell temps on el rec a vegades ràpid, a vegades fondo o lent permitía, a l’estiu, banyar-se :
Combien de souvenirs de baignades dans l’eau fraîche là où le ruisseau déposait du sable doré, de promenades sur la berge ombragée, de baisers volés, de poésie liée aux mots « passallis, casot, palanca, tilla ».
Maurice JULIA, D’Ille et d’ailleurs, n° 7, juliol 1987 pagina 28
(« Quants records de banys dins de l’aigua fresca aquí on el rec deixava sorra rossa , de passejades a l’ombra de les vores, de festeigs, de poesia lligada amb els noms de passallís, casot, palanca, til.la« )
A partir d’aquell moment el rec va ser cimentat per evitar que es perdi aigua en les infiltracions, i les vores van quedar seques. El dia d’avui, permet el regatge de més de 500 hectàreas de terres agricoles. La repartició de l’aigua es fa segon un càlcul racional bastant complicat. El mes està dividit en « curs » del matí, de la tarda i de la nit, repartició obligatori perque l’aigua de la nit, fresca, es més bona per les plantes i aixi cadescù en pot aprofitar al seu torn.
El dia d’avui l’aigua del rec major continùa a rajar en les nostres fonts. A Joch amb el Rec Major l’aigua es sempre present.
Font del Carrer d’Escola 
La Pila 
Font del Turo
Texte : Gilbert JULIA
Traducció (Català del Conflent) : Ginette GRAULE