« Record de Calella » es el títol d’ una sardana famosa del Mestre Viçens Bou I Geli, peró el « record de Calella » té per els joquinencs un sentit peculiar i es materialment present en molts llocs del poble.
Passejant, es noten varies ceràmiques encastades, una per assenyala una font, una altra per recordar un esdeveniment o un lloc …
El Turó 
La moreneta 
La moreneta 
Homenatge a Jacint Verdaguer 
Festa del 14 de juliol (ara no existeix) 
Un lloc ombrívol, una ronda, una cobla que ens imaginem 
Un porró, una garbilla, no molt lluny d’una font, qué mes ?
El nom « grup pa ,vi i moltó de Calella » en el fons de les ceràmiques desperta curiositat. Per qué son aquí, d’on venen ?
Aqueixes ceràmiques son el testimoni d’un temps que ha marcat la historia recent del poble, abans i després de l’any 2000, el del agermanament entre la comissió de festes de Joc i una associació de la ciutat de Calella (Catalunya sud) que va durar desde l’any 1993 fins a l’any 2009.
Per aquest motiu aqueixa pagina es dedicada a tots els actors de les dues Catalunyes que han fet possible aquest intercanvi.
Els instigadors d’aquest agermanament han estat el senyor Henri SOLÉ, battle de Ille de Tet i el senyor Georges SABATÉ, batlle de Joc en aquell temps, i l’actual batlle Jean Pierre VILLELONGUE. Els que més van obrar van ser l’Alina i el seu difunt marit Daniel BALLOT, amb l’ajuda de l’Edith i d’en Michel PIERRE EMILE així com tots els benevols de la comissió de festes.
L’Alina nos conta la historia …
Com va començar
L’origen d’aquest agermanament va ser el canvi de la estàtua de Sant Josep a mà esquerra del altar major.
La estàtua d’origen havia desaparagut cap els anys 1920 i l’havian remplaçada per una tosca estàtua de guix que no corresponia amb el retaula. L’ajuntament d’en Georges SABATÉ cercava un taller per sustituir-la, L’Henri SOLÉ li va parlar d’un taller de restauració d’obres d’art a prop de Calella, estació balnear agermanada amb Ille. Es van posar d’accord i amb l’ajuda del seu president, el senyor Jaume PRUNA, l’associació « Pa, vi i moltó » va ser voluntari per fer el nou Sant Josep i establir una relació amb el nostre poble,
Va arribar el nou Sant Josep a la tardor del 1993 i va ser la primera trobada entre els joquinencs i la gent de Calella.
Cada any hi havia un viatge a Calella i dos àpats, un a la primavera i un a la tardor
Sant Josep 
Missa d’inauguració
A Calella
Calia poc temps per omplir cap a Calella les seixanta places d’un autobús de la companya Capeille, sempre menat per en Daniel, a la vegada chófer i animador. Tant punt arribada a Calella, la delegació era convidada a un esmorzar de sardes amb pa i tomàquet en la sorra. Després era la visita de la vila i del seu entorn i un àpat de germanor (paella o zarzuela) i entrega de regals (productes de la terra, ceràmiques de Sant Vicens). El dia s’acabava per una festa amb banda, cobla i animadores.
A Joc
En retorn, un diumenge cada any, els Joquinencs esperavan amb ànsia l’autobús de Calella. La comissió de festes es volia mostrar digna de l’acollida de la gent de Calella. El moment més important era l’àpat que reunia la gent de Calella, la de Joc i simpatitzants forasters ; unes 120 persones es posavan a taula.
L’àpat era a vegades una blanqueta pero el més sovint boles de picolat (calia 45 kilos de carn per la seva preparació), plat que agradava molt als calellencs i que anomenaven « mandonguilles » L’àpat s’acabava amb el tradicional assortiment de formatges i amb els famosos pastissos d’en Daniel, pastisser de professió.
Cada any, l’associació arribava amb regals i més particularment amb una ceràmica, especialitat de la comarque, amb un tema suggerit per l’ajuntament de Joc, i que era oferida solemnelment al senyor alcalde.
La ceràmica de la « Pila »
La Pila és l’abeurador de marbre de Villafranca de l’any 1874 i situat en el carrer major. Va ser restaurat cap l’any 1990 i adornat d’una ceràmica que representa Sant Martí.
L’oratori d’en Pallofet
Es tracta de l ‘oratori situat a l encreuament de les carreteres de Finestret i de Joc. Els seus quatre nínxols eren buits, els quatre sants d’origen havian anat desaparaguent malgrat les reixes per els protegir. La darrera en desaparèixer va ser la santa Magdalena de Sahorla perqué era la més en darrera. Han estat adornades amb ceràmiques dels sants que representen els quatre pobles de la baronía : Sant Martí per Joc, Santa Coloma per Finestret, Santa Magdalena per Sahorla i Santa Eulària per Rigarda.
Aqueixes nombróses ceràmiques recorden en diferents llocs de Joc la amistat catalana. Durant 17 anys aqueix agermanament ha estat una de les animacions més importantes del poble , amb el 14 de juliol i la Sant Martí.
Text : Aline BALLOT, Gilbert JULIA, Ginette GRAULE
Il.lustrations : arxius photogràfics, Aline i Daniel (✝) BALLOT